La gran quantitat d'articles trobats respecte a esta
definició de LIJ, ens fa suposar la dificultat de trobar una definició delimitada.
L'estudi d'esta disciplina, ha qüestionat la seua definició, així com la
relació amb altres camps, i al mateix temps tot això fa més possible una
definició dinàmica d'este concepte. Buscant un mínim comú per a la definició,
al marge del tipus de literatura (estil, llenguatge) trobem des de l'àrea de la
Didàctica de la Llengua i la Literatura diferents definicions, totes coincideixen
en tres aspectes interessants de ressaltar:
- El fet de que la LIJ té l'objectiu d'interessar al
xiquet.
- Es deu de complir la premissa que "para que la LIJ sega
LIJ ha d'agradar al seu destinatari"
- El caràcter educatiu de la LIJ.
La definició de Colomer (1999)
“entendemos este tipo de literatura como la iniciación de las nuevas generaciones
al diálogo cultural establecido en cualquier sociedad a través de la
comunicación literaria” ens ajuda
a elaborar el dinamisme d'esta definició. La història ha d'esperar fins al
segle XIX perquè aparegui el concepte de "literatura infantil", i és
a partir d'este segle on comença la LI tal com hui l'entenem. I és en l'escola
on trobem el principal client i, la seua influència en la família.
Recorrent a altres autors ens trobem amb interessants
definicions: Juan Cervera (1989) considera que la literatura infantil ha de
tindre un paper integrador i selectiu, i literalment enuncia que en la LI
"se integran todas las manifestaciones y
actividades que tienen como base la palabra con finalidad artistica o lúdica
que interese al niño". El
seu interès esta posat en el receptor, on el xiquet té l'última paraula. M.
Soriano (1985) basant-se en l'esquema comunicatiu, va definir la LI com "una comunicación histórica, es decir,
localizada en el tiempo y el espacio, entre un locutor o escritor adulto, el
emisor, y un destinatario niño, el receptor, que por definición, no dispone más
que parcialmente de la experiencia de la realidad y de las estructuras
lingüísticas, intelectuales, afectivas, etc. que caracterizan la edad adulta".
J. Rubió ha definit la LI com "Aquella rama de la literatura de imaginación que
mejor se adapta a la de comprensión de la infancia y al mundo que de verdad les
interesa" (recogida en Díaz-Plaja y Prats, 1998). Per a entendre el funcionament de la LI, sense cap dubte
cal tindre en compte els factors de tipus social, però és destacable també com
molts autors utilitzen la literarietat, açò implica que és LIJ tota aquella
obra que pugi considerar-se literària. Destaquem el component educatiu, davant
d'una definició general des de dos punts de vista: l'educació general del
xiquet a través de la literatura i, d'altra banda, l'educació literària.
Cal ressaltar este escrit textual:
“La
literatura infantil y juvenil tiene como principal soporte el libro y, aunque
la irrupción de la escritura hipertextual, fruto de las TIC, pueda cambiar el
modo de lectura, incluso las producciones concebidas para el consumo en
pantalla, siguen siendo herederas del libro” (Anuario de Investigación de Literatura
Infantil y Juvenil, nº10.2011).
Els àmbits d'estudi de la LIJ inclouen literatura
tradicional oral i la paraliteratura dirigida al públic infantil i juvenil i
altres en què l'aplicació de la metodologia d'anàlisi i estudi de la LIJ
resulta especialment fructífera com: els còmics, els dibuixos animats i l'àlbum
il·lustrat. Alguns autors actuals pensen que esta diferenciació pot contribuir
a la millora dels estudis sobre LIJ, així com oferir una visió més clara del
que entenem per literatura per a xiquets i joves.
Per
a Hollindale (1997) “Cualquier cosa que un niño lee con placer y comprensión es
de hecho literatura infantil”.
Més enllà de qualsevol altra finalitat estretament
formativa, la seua funció primària és purament estètica, la de: “promover en
el niño el gusto por la belleza de la palabra, el deleite ante la creación de
mundos de ficción”. (Merlo, 1976,78)