Qui som

Perquè ens conegueu una mica més, a continuació us deixem la nostra biografia on contem el nostre recorregut literari des de menudes fins a l’actualitat.

  Alexandra Stefan (A.S.)

En quant a la meua relació amb la literatura, tinc que dir que va començar quan era molt xicoteta. La meua família i jo no vivíem a Espanya  i vaig aprendre a llegir quan tenia no més tres anys, per això els meus pares en compte de dur-me a una escola infantil, em van dur directament a l’escola, on vaig descobrir la poesia. M’agradava molt llegir-la al meu ritme i també m’agradava llegir-la amb els meus pares i aprendre algunes per a recitar-les.

Vaig anar quasi un any sencer a l’escola fins que vaig vindre a Espanya,  on vaig començar en el curs escolar que pertanyia a la meua edat però sense parlar espanyol i menys encara català. Per això mateix, els primers mesos em van ser molt complicats i em va costar molt de treball entendre l’idioma, després vaig començar a llegir molts llibres amb dibuixos i vocabulari basic, aquest record el tinc molt present perquè gracies als llibres vaig aprendre molt mes i van ser un suport per a mi, fins que vaig aprendre del tot.

Desprès de tot i quan vaig ser un poc mes major, tinc molts records de com sempre em regalaven llibres i de com m’agradava llegir-los i quan estava malalta i no era capaç de llegir, me’ls llegien els meus pares. També vaig deixar de llegir poesia y anava moltes vesprades, per no dir totes, a la biblioteca perquè vivia davant de ella, allí feia els deures i desprès agafava un llibre per a llegir. A banda de tot el que he dit abans, en la mateixa biblioteca els divendres per la vesprada o els dissabtes per el matí feien teatres o venien persones a contar un conte o a recitar poesia.

Les cançons que apreníem a l’escola i cantàvem tots junts també son un record de la meua infància, com els teatres que fèiem al final dels cursos o quan anàvem de excursió al cinema o a veure obres de teatre i musicals amb tota l’escola.

Quan vaig començar la educació primària encara continuava llegint molt, però, va arribar un moment, no se dir quan, que em començaren a manar molts llibres a l’escola, llibres que no m’agradaven molt i que jo no havia triat. Com era obligatori llegir, perquè fèiem examen, els llegia amb disgust i tot això va empitjorar en l’ESO quan els deures eren mes abundants i em manaven molts llibres, en aquest moment vaig deixar de llegir i comprar el meus llibres i sols llegia el que m’agradava a les vacances d’estiu.

La relació que tinc amb la literatura a ui en dia es la mateixa que vaig començar a tindre en l’ESO, al llarg de l’any lleig els llibres que em manen y a l’estiu lleig el que m’agrada i el que em fa desconnectar. Aquest estiu per exemple, e llegit un llibre que va escriure un dels meus amics i tracta sobre la història de Xirivella i un altre que es tracta d’una novel·la escrita al meu idioma matern.

Per el que va significar per a mi la literatura quan era petita, m’agradaria llegir més i fer que els meus futurs alumnes arriben a tindre passió per la literatura en totes les seves variants i no fer d’ella una obligació.

  Hermi Vega (H.V.)

Potser resulti curiós el fet d'haver començat a estudiar Magisteri Infantil amb la meua edat, però, relataré com va començar tot. Des que tenia dotze anys, aproximadament, record que sempre deia que de major volia ser secretària o mestra. Quan vaig finalitzar l'escola em vaig decantar per la primera opció i a l'acabar els estudis vaig començar a treballar gairebè immediatament. Van passar els anys i van succeir moltes coses, però en el meu interior continuava habitant eixa mestra que somiava des que era una xiqueta. Fa tres anys, per fi, va sorgir el moment en què es va fer possible complir el meu son i després d'aconseguir el títol de Tècnic Superior en Educació Infantil, em vaig inscriure en el Grau Universitari de Magisteri Infantil. I així és com vaig arribar fins ací.

Per a començar a parlar del meu recorregut literari he de dir que, per la meua edat, m'ha costat un poc rememorar alguns moments de la meua relació amb la literatura, especialment aquells relacionats amb la infància. No obstant això, ha sigut un exercici que m'ha encantat, ja que m'ha traslladat a instants en què he viscut experiències meravelloses. Quan a penes comptava amb tres o quatre anys, record que ma mare ens comptava contes al meu germà i a mi abans de dormir. Eren contes populars com a “Caputxeta Roja”, “Cigronet”, “Els Tres Porquets”... Però, em recordi quant m'agradava quan ens llegia el de “La Rateta Presumida”. M'entusiasmaven alguns elements d'eixa història, com la moneda d'or tan brillant, el llaç roig tan bonic i el ratolí que va conquistar a la Rateta perquè només feia que dormir i callar. Un parell d'anys més tard, vaig aprendre a llegir i devorava els contes, encara que el meu favorit continuava sent el de “La Rateta Presumida”.

Quan cursava 4t de Primària, l'escola va organitzar un concurs de poesia, basat en el llibre del “Senyor Quixot de la Manxa”. La meua va resultar ser una de les dos guanyadores i açò em va produir una gran alegria. Mentre vaig estar en l'escola, no recordi cap altre llibre que em marcara, dels que vam llegir en classe. Ara bé, quan estava a casa, llegia els llibres “Dels Cinc” d'Enid Blyton, als que era aficionada. També llegia els versos de Gustavo Adolfo Bécquer i escrivia alguns poemes inspirats en els d'este autor. A més, m'encantaven les històries curtes en anglès, ja que esta era la meua assignatura favorita en l'escola. Però, sens dubte, el llibre que va deixar en mi una empremta inesborrable va ser el que em van regalar quan vaig complir els catorze anys: “El Diari d'Ana Frank”. Des de llavors, em vaig començar a interessar per les biografies de personatges famosos i per les històries relacionades amb l'Holocaust nazi. Realment, em pareixen verdaders herois totes les persones que han sobreviscut a quelcom així i després han sigut capaços de transmetre la seua experiència al món de forma encoratjadora, com Viktor Frankl o Oskar Schindler.

 

Continuant este recorregut, em remunti a l'edat de díhuit anys, quan gràcies a una beca de la Generalitat vaig realitzar un viatge a Irlanda, on vaig estar durant tres mesos. Allí, a més d'ampliar els meus coneixements de l'idioma, per mitjà de la lectura, també vaig tindre el meu primer contacte amb el teatre. Va ser una experiència enriquidora que vaig repetir en dos ocasions més, però estes al Regne Unit.

Endinsant-nos ja en l'etapa adulta, el meu vincle amb la literatura segueix actiu, encara que varia depenent de l'època. Durant una llarga temporada em vaig aficionar a les obres d'Isabel Allende, després de llegir el seu llibre “La casa dels esperits”.               

Altres títols que record són “Com a aigua per a xocolate” i “Cadena de favors”. Si els relacionem amb les pel·lícules que, més tard, van emetre, basant-se en estes obres, em crida l'atenció que, en el primer cas, la connexió entre esta i el llibre és totalment fidedigna. No obstant això, en el segon cas, em vaig quedar un tant decebuda quan vaig veure la pel·lícula perquè no em va transmetre, en absolut, el mateix que el llibre, ja que va haver-hi detalls importants que van ometre durant el rodatge. 

Ja he mencionat anteriorment Viktor Frankl. D'este autor destacaria “L'home a la cerca de sentit”, on compte la seua experiència personal en un camp de concentració. Una altra de les històries que vaig llegir, relacionades amb este tema va ser “El xiquet del pijama a ratlles”.                                                                                                                                  
Un altre llibre que, sens dubte, em va captivar va ser “La catedral del mar”, d'Ildefonso Falcones per la seua excel·lent documentació històrica i la descripció dels fets. A més, casualment, poc després d'acabar la seua lectura vaig viatjar a Barcelona on vaig tindre l'oportunitat de rememorar alguns moments de què relata l'autor.

En l'actualitat, em sent més identificada amb els llibres relacionats amb l'educació, òbviament per a l'àmbit acadèmic en què em trobi. L'últim que he llegit este estiu ha sigut “Educar amb cor” de J.Mª Toro Alé, un autor que m'apassiona per la seua forma de comptar les seues experiències com a mestre.

Fins ací es resumeix la meua vivència amb la literatura, encara que és possible que m'haja deixat quelcom en el tinter...                 

                         

   Ana Cebriá (A.C.)

Em diuen Ana tinc 22 anys i visc a un xicotet poble que es diu Montroi amb els meus pares i el meu germà Sergio. Soc una persona molt transparent, simpàtica i amigable, encara que també soc molt despistada i de vegades expressi la meua frustració o enuig amb la gent que m’envolta, un dels aspectes que poc a poc intenti millorar ja que no em porta per bon camí. He de dir també que soc una persona molt riallera, riure és el que més feliç em fa. Al temps lliure m’agrada practicar algun deport o fer qualsevol cosa que em mantega la ment completament clara del que estava fent anteriorment, a part dels problemes personals que et poden sorgir al dia a dia. La literatura és un dels motius pels quals vaig decidir agafar aquest camí, es a dir estudiar magisteri, ja que ho consideri un aspecte molt important en aquesta etapa de la infància sobretot en xiquets i xiquetes del cicle d’infantil amb  els quals s’han de treballar la imaginació i la creativitat.

Recordi quant era menuda la imatge amb la que la meua mestra d’infantil seia en la cadira i nosaltres al voltant per escoltar la historia que ens anava a contar, era un dels millors moments del dia. Mentre la nostra mestra ens contava el conte jo estava molt atenta, m’imaginava a la meua ment totes les escenes que ens contava Ros amb veu de misteri. És curiós, però es una de les experiències literàries que recordi sempre i a dia de avui encara em fa somriure. També recordi una activitat que vam fer del conte dels tres porquets ja que desitjava tindre-la acabada per poder ensenyar-la als meus pares i que observaren la historia que la seua filla menuda es va inventar.

El meu iaio em contava unes histories meravelloses que recordi com si fos ahir. Per a mi allò formava part de la meua infància, de fet em va despertar les ganes de saber més i més contes per poder recordar-los i contar-los als meus amics. Tot açò poc a poc va influir amb el meu recorregut literari, vaig començar a tindre interès per llegir llibres com La vuelta al mundo en ochenta dias, Don quijote de la Mancha i El Principito.

Quant estava al institut vaig tindre una etapa on no m’agradava practicar la lectura perquè t’obligaven a llegir llibres que pot ser o no t’agradaren. És a dir, transmetien aquest acte com un fet obligatori  que s’havia de fer amb poc de temps per tal d’examinar-te. Pensi que d’aquesta forma no es desperta l’interès per la literatura i la lectura, tot el contrari. En canvi anava a classes de teatre i em divertia molt, vam interpretar una escena del Princepet. Aquesta optativa va fer que poc a poc anés perdent la vergonya, expressar-me millor i realment tindre sentiment per la literatura.

A l’adolescència vaig poder gaudir d’una sèrie de llibres  com La plaça del diamant, La casa de los espiritus ,Berenàveu a les fosques, Como agua para chocolate que van despertar en mi les ganes de continuar llegint més i més. Recentment he tingut curiositat pel gènere de novel·la negra, vaig començar llegint el primer llibre de Richard Castle, i em va agradar tant que he acabat llegint la col·lecció sencera. Per altra banda, també he llegit llibres com Lo inevitable en el amor, Siete Tentaciones, Dos mujeres, Cuando te encuentre y Posdata: Te quiero.

Per a mi poder gaudir de la lectura es un plaer, aporta molt aspectes positius a les persones, com ajudar a expressar-se millor, facilita tindré capacitat per a pensar i raonar, augmenta l’experiència cultural, etc. Per tot això es necessari fomentar-la des de menuts per poder sentir-se millor persona. La meua passió per la lectura han fet que es despertarà en mi el interès per escriure histories inventades o també redactar com em sent a nivell personal en un determinat moment, ja que em serveix com autoajuda. Finalment, puc dir que continuaré tenint interès per la literatura ja que estic segura que em queda molt per descobrir, aquest recorregut literari acaba de començar.