Per a poder
començar este recorregut a través de la història de la Literatura Infantil i
Juvenil, ens situarem des dels començaments del que es coneix en els registres
històrics com a Literatura. Com exposa J. Cervera en la seua obra Teoria de la
Literatura Infantil: “La literatura
infantil como tal, surge a partir del momento en que se empieza a considerar al
niño como a un ser con entidad propia y no sólo como un futuro hombre”.
Situem este moment en el segle XVIII, en el que es comença a pensar en el
xiquet com en un ser autònom amb necessitats educatives pròpies. Abans d'este
moment, la Literatura Infantil no estava definida com a tal. Però a partir
d'este segle, comença a adquirir un caire totalment distint, gràcies a grans
figures de la Literatura que van començar a considerar els xiquets com a tals i
que van dedicar a la infància gran part dels seus coneixements i inspiració.
Comença el nostre viatge!
PRECEDENTS
En l'època primitiva, dins de les comunitats amazòniques, existien els denominats Mites i Llegendes, que eren comptats per a tota la comunitat. Estos són el més paregut al que hui coneixem com a tradició oral en la Literatura. En un estadi primitiu de la Literatura no existia Literatura Infantil, i els xiquets i adults escoltaven les mateixes coses i tenien les mateixes lectures. Obres com: “Els miracles de la nostra senyora”, “Les Cantigues de Santa Maria”, les proeses dels herois grecoromans, com “El llibre d'Alexandre”, “El
Poema del Meu Cid” i els romanços, especialment els de “Rosaflorida” o “El comte Vaig” oldre'ns, pareixen contes de fades i exemples de poesia infantil en què detectem la presència del meravellós. Ramón Llull (1232-1316) va compondre el “Llibre dels bèsties”, i, pensant en els xiquets, un “Ars puerilis” dedicat a l'educació de la infància. Destaca “l'Isopete historiat” (1489) , faules d'Esopo il·lustrades amb gravats en fusta. Gràcies al testimoni de Santa Teresa, sabem que els xiquets a més llegien llibres de cavalleria i miraculosos com el “Flos Sanctorum”.
EDAT MITJANA SEGLES V-XV
Devem a J.
Gutenberg un invent que va canviar definitivament la història de la Literatura.
La introducció de la impremta en 1476 permet que les històries orals que es
comptaven als xiquets es transformen en llibres escrits. En l'Edat Mitjana no
existia una noció de la infància com a període diferenciat i necessitat d'obres
específiques, per la qual cosa no existeix tampoc, pròpiament, una Literatura
Infantil. Els llibres només estaven a disposició d'uns quants i era el sistema
feudal el que estructurava la societat. Dins dels que eren llegits pels xiquets
de la dita època podem trobar els bestiaris, abecedaris o sil·labaris. També es
podria fer menció d'algunes obres de tall clàssic, com les faules d'Esopo, citades
anteriorment, en les que, a l'existir animals personificats, eren orientades
cap este públic. Les faules d'Esopo van ser adaptades, més tard, per autors com
Jean de La Fontaine, en el segle XVII i Félix María Samaniego, en el XVIII.
Finalment, trobem adaptacions dels llibres sagrats, com “l'Antic Testamen xiquets”, de Hans Holbein (1549) .
SEGLES XVI – XVII
Ens endinsem ja
en l'època del Renaixement. Arribat el segle XVII, el panorama comença a
canviar i són cada vegada més les obres que versen sobre fantasia, sent un
fidel reflectís dels mites, llegendes i contes, propis de la transmissió oral.
Distingirem un llibre que va revolucionar el món de l'educació infantil, “l'Orbis
Pictus o Món en imatges" de Comènius, aparegut a Alemanya en 1658. Es considera
un llibre molt avançat per a la seua època, ja que en ell es defèn la
coeducació i es parla de l'escola maternal i del jardí d'infància. Charles
Perrault (1628-1703) va publicar a França els seus “Contes del Passat” (1697) .
 |
SEGLE XVIII
Este segle
suposa el naixement d'una literatura per als xiquets ja consolidada. John
Newberry inaugura la primera llibreria a Londres. Jeanne Marie Leprince publica
en 1757 “La revista dels Xiquets”, que consta de quatre volums, a més de
diversos contes, de tots ells el més conegut, “La Bella i la bèstia”. 
A Espanya, la primera revista infantil es
va publicar en 1798: “La Gaseta dels Xiquets”. Destaquen autors com Samaniego,
que va escriure faules com “La xitxarra i la formiga” o “La rabosa i el raïm”,
entre altres, i Tomás d'Iriarte, també conegut com a faulista. 
A Anglaterra van aparèixer dos llibres
de gran transcendència: “Robinson Crusoe” (1719) de Daniel Defoe (1679-1731) i “Els
viatges de Gulliver” (1726) , de Jonathan Swift (1667-1745) . També van
triomfar en tota Europa les narracions de “Les mil i una nits”, que incloïen
contes com a “Aladí i el llum meravellós”, “Simbad el marí” i “Alí Bava i els
quaranta lladres”, entre altres. La intensa activitat intel·lectual del segle
XVIII va beneficiar també el xiquet, ja que, a partir d'este moment, i gràcies
al pensador francès Jean-Jacques Rousseau, es va deixar ben clar en el seu “Emilio”
(1762) que la ment d'un xiquet no és com la d'un adult en miniatura, sinó que
ha de ser considerada segons característiques pròpies.
SEGLES XIX – XX
Al començament del
segle XIX, el romanticisme va afavorir l'auge de la fantasia. Nombrosos autors
van buscar en la literatura popular la seua font d'inspiració i van rastrejar
en els llocs més remots dels seus respectius països antigues llegendes que van
recuperar per als xiquets. Així, van sorgir a principis d'este segle grans
escriptors que es convertirien amb el pas dels anys en clàssics de la
literatura infantil. Jacob i Wilhelm Grimm, van escriure els seus “Contes per a
la infància i la llar” (1812-1822) , en els que apareixen personatges que es
farien famosos en tot el món: “Pulgarcito”, “Barba Blava”, “Blancaneus”... o “Cendrosa”
i “Caputxeta”, que ja es coneixien en la versió de Perrault del segle anterior.
Hans Christian
Andersen va ser el gran continuador de la labor dels germans Grimm. Els seus “Contes
per a Xiquets” (1835) van gaudir d'un èxit impressionant, i no va deixar,
durant tota la seua
Espanya es va
incorporar un poc més tard a este corrent de literatura popular. Cecilia Böhl
de Faber, més coneguda pel seu pseudònim de Fernán Caballero (1796-1877) , és
una de les primeres persones que es preocupa per la literatura infantil en este
país. Va arreplegar el folklore infantil i llegendes i contes populars i els va
ser publicant en un periòdic per a xiquets. En 1874 va publicar la col·lecció
completa amb el títol “Contes, oracions, endevinalles i refranys populars i
infantils”. Encoratjat per Fernán Caballero, el pare Coloma (1851-1915) va
publicar la col·lecció de contes per a xiquets “Lectures recreatives” (1884) ;
entre ells es troba el famós “Ratolí Pérez”, que s'inspira en la llegenda
popular. També va escriure una novel·la històrica molt didàctica i idealitzada,
dirigida als xiquets, “Jeromín”, sobre la infància del senyor Juan d'Àustria i
que va suposar una manera nova de comptar la història amb fins clarament
didàctics.
En 1876 es va
crear l'editorial de Saturnino Calleja, de fonamental transcendència per a la
literatura
infantil espanyola. Calleja va editar quasi tot el que s'escrivia
per als xiquets en el món: són els famosos “Contes de Calleja. Va divulgar els
contes de “Les mil i una nits”, “Els viatges de Gulliver” o “Les aventures de
Robinson Crusoe”, entre altres molts llibres famosos. Edward Lear, fou l'iniciador
del nonsense o literatura de l'absurd.
Però la millor combinació de fantasia i humor la va aportar Lewis Carroll en el
seu “Alicia en el país de les meravelles” (1865). També en el món anglosaxó destaquen, en l'últim terç del XIX i començaments del XX, obres com: “El vent en els salzes” (1908) de Kenneth Grahame, “El mag d'Oz” (1900) de L. Frank Baum, la sèrie de llibres autobiogràfics “The little house” (1932-1934) de Laura Ingalls Wilder, les obres de Beatrix Potter, il·lustradora i escriptora, amb els seus xicotets llibres sobre animals escrits entre 1900 i 1930, “El xicotet Lord” (1885) i “El jardí secret” (1912) de Francès Hodgson Burnett, “El món de
Puff (Winnie the Pooh)” de A.
Milne, creador del famós osset de pelfa, la sèrie de la peculiar institutriu
anglesa “Mary Poppins” (1935) de Pamela Travers, la sèrie de “Guillermo el roí”
de Richmal Crompton i les més de quatre-centes obres d'Enyd Blyton (1900- 1968)
, de les que destaquen els seus famosos relats d'aventura i misteri
protagonitzats per la colla “Dels cinc”, entre altres. En els Estats Units Mark
Twain (1835-1910) va publicar “Les aventures de Tom Sawyer” (1876). 
Un altre dels
grans protagonistes de la literatura infantil universal apareix també per eixes
dates, “Pinotxo” (1883) , de l'escriptor italià Carlo Collodi (1826-1890). En
1904, James M. Barrie va publicar a Londres un dels contes més famosos del món,
Peter Pa.
Alguns llibres
han significat un punt de referència fonamental, tant per als xiquets com per
als adults, com “El princepet” (1943) , d'Antoine de Saint-Exupéry, així com “Marcelino
pa i vi” (1952) , de l'escriptor espanyol José María Sánchez Silva. Escriptors
com Gianni Rodari, premi Andersen de 1970, autor de “Contes per telèfon” (1960)
i “La gramàtica de la fantasia” (1973) ; Michael Ende, “Momo” (1973) i “La
història interminable” (1979), han revolucionat la literatura infantil amb la
seua creativitat i la seua fantasia. Però la gran revolució en la literatura
infantil i juvenil la marcarà Tolkien amb “El Hobbit” (1938) i, ja en la
postguerra, amb “El senyor dels anells” (1953-55) , en el que recrea tot un món
mitològic imaginari poblat d'essers que han passat la història, com els elfs i
hobbits.
CAMÍ A LA LIJ EN LA ACTUALITAT
En este segle XX, a més, apareixen nous formats de la LIJ gràcies a les tècniques pictòriques i la il·lustració de les històries, és l'aparició del llibre-àlbum o àlbum il·lustrat, gènere en què destaquen autors com Maurice Sendak, Janosch, Quentin Blake, Leo Lionni, Babette Cole, Ulises Wensell o Fernando Puig Rosat. La Literatura Infantil va aparèixer com a gènere independent de la literatura en la segona mitat del segle XVIII i s'ha desenvolupat de forma espectacular en el segle XX.
Ja, en el segle
XXI, la LIJ es troba molt consolidada dins dels països occidentals, aconseguint
una àmplia producció literària i un nivell de vendes enorme. Açò, sens dubte,
es converteix en un gran recurs a l'hora de fomentar la lectura, tant en
l'escola com a casa. Són tants els títols que trobem dins de la LIJ en
l'actualitat que l'única cosa que resta per la nostra part, en la labor com a
educadors i educadores, és triar bé el material amb què volem treballar,
d'acord amb els objectius, així com l'elaboració d'un Pla Lector per a poder motivar als xiquets i xiquetes a amar la lectura, alhora que famílies i docents ens fem
conscients de la seua importància.