Aquesta
ressenya tracta sobre la literatura
espanyola i en espanyol. Anem a parlar de que és, com ha anat evolucionant i
com es avui en dia, tot això centrant-nos en la literatura infantil.
La
literatura infantil i juvenil, també coneguda com a LIJ, es tracta de les obres
literàries que van dedicats a infants i joves. Avui en dia, en la nostra
societat, aquestes obres tenen molta importància en l’educació dels xiquets i
xiquetes i per això tant els escriptors, editors i il·lustradors, cada vegada
s’esforcen més per a captar lectors des de menuts, perquè si des de xicotets no
ens arriba el gust per la literatura i la lectura, difícilment anem a trobar-lo de majors.
Els
inicis de la literatura infantil a Espanya, van ser molt lents i comparada amb
altres països no va destacar, però aquesta a evolucionat i s’ha guanyat el
prestigi nacional i d’altres països del mon. Com anem a veure a continuació
també va estar molt marcada per la situació política, que va fer que es
paralitzarà durant molt anys l’evolució de les obres cap a la modernitat.
Al
principi del segle XX, durant les tres primeres dècades, a Espanya i van haver
molts escriptors que van innovar dins de la literatura infantil, tant quan
parlem de folklore com recreacions del món quotidià o fantàstic, per això el
panorama literari al nostre país, es presentava com innovador i original.
Alguns autors que podem destacar d’aquest període son Antonio
Robles, Manuel Abril y Elena Fortún. Tots ells empraven
recursos per a educar en valors, que els xiquets i xiquetes foren els
protagonistes i també autònoms i no tingueren la necessitat de tindre un adult
al costat per a corregir-los. (250)
Més avant, en el període de la Guerra Civil Espanyola, que
va durar des de l’any 1936 fins a l’any 1939, el propòsits de la literatura
infantil van canviar, i això va succeir perquè les tendències que hem dit
abans, les que van predominar al començ del segle XX, es van deixar enrere
degut als propòsits ideològics que marquen aquest període. (Colomer, 1990)
Aquesta època va estar marcada per la
censura, no sols de les obres literàries, també dels escriptors, alguns autors
van donar-li molta importància a això havent passat anys, i van a fer
afirmacions com per exemple Amalia Bermejo
que va dir en 1999 “la censura
trajo consigo la autocensura”. Per aquesta raó, als anys de guerra no van
haver moltes publicacions per a infants, degut a que pocs autors van continuar
amb les seues obres tenint en compte que les condicions ideològiques, politiques
i socials no eren les millors per a poder difondre llibres, ni qualsevol mena
de cultura que no fora a favor del regim polític de l’època. A banda de tot
això si que hi van a veure escriptors que van publicar obres, com Elena Fortún
que pública entre els anys 1936 i 1937 en una revista els següents relats: “La
ciudad de los tontos” i “Los dos hermanos”.
Després
de la Guerra Civil Espanyola, a l’any 1939, es va passar un període marcat per
la falta de cultura i la pobresa, això fa ver que molts autors deixaren de
publicar literatura infantil de tota mena, encara que la narració sempre ha
estat més desenvolupada en comparació amb altres generes com la poesia, també
va sofrir la precarietat de la postguerra.
Encara en la actualitat, alguns estudiosos de la literatura infantil a
Espanya, com Teresa Colomer, defensen que s’ha avançat molt poc en el gènere
poètic.
Per
altra banda, molts escriptors es van exiliar a altres països per la repressió
que van sofrir, sobretot perquè sols es podia escriure en una llengua, el
castellà, i perquè la censura es va allargar sin a l’any 1978. Aquest es un
altre motiu per el que la literatura infantil va patir durant i després de la
Guerra Civil. La literatura d’aquesta època feia cas al que la ideologia
política imposava i la literatura infantil que va tindre molt d’èxit, va ser la
que donava una visió d’una Espanya molt unida a la religió, com per exemple “Marcelino Pan y Vino” de José María
Sánchez Silva publicat a l’any 1952.
La autora Josefina
Rodríguez Aldecoa va dir en 1983 “lo
que se leía en España en el periodo
franquista era una literatura de evasión,
que llevaba al lector al disfrute de mundos exóticos pero le hacía
olvidar su realidad, en muchos casos precaria y miserable.”
Als
anys 60, es va produir un canvi en la literatura infantil espanyola degut a que
es va generar una obertura cap a les tendències europees i això va produir un
enriquiment que va impulsar noves obres literàries per a infants. Les
editorials com, Ediciones La Galera, Santillana, Ediciones Anaya i altres, van començar a donar difusió a
les obres literàries infantils i van contribuir al desenvolupament d’aquestes.
Des
de aquest moment, la literatura infantil va sofrir canvis que la portaven cap
ala millora, perquè es van modificar els enfoques anteriors, van aparèixer uns
nous recursos i fins i tot algunes editorials es van especialitzar en contes.
Alguns autors amb rellevància en aquesta època van ser; Ana María Matute,
Rafael Morales y Miguel Buñuel.
Per una
banda amb la caiguda del regim franquista a l’any 1975, la literatura infantil
va sofrir el canvi més gran que es produí ben molts anys, degut a que es van
trencar les barreres ideològiques i el creixement econòmic es començà a sentir
i amb ell, el creixement dels sectors culturals. El augment en la difusió i
promoció de la narrativa infantil va ser notable. A banda, també es van a
començar a traduir al espanyol autors com: Gianni
Rodari, María Gripe, Roald Dahl, Christine Nöstlinger.
Per un
altra banda, l’aparició de nous títols
dins de la literatura infantil no ha cessat, aquest augment de títols es va
anomenar Boom de la literatura infantil.
Des de
aquell moment fins ara, es començà a fer literatura infantil basada en els
gustos del xiquets i xiquetes i també en qüestions pedagògiques, i això a anat
avançant fins als nostres dies. El que mana sobre que tipus de literatura
infantil es fa es el que hem dit anteriorment i també son importants l’aparició
de nous autors, generes i tendències. Avui en
dia la literatura infantil està molt present en l’educació i com hem dit abans,
es promou des de l’infantesa.