POEMANIA. Ballester, Anna. (2009).
Guia per a fer lectors i lectores de poesia. Alzira: Bromera.
La poesia sempre ha sigut la forma més sublim d'expressió de la nostra essència com a essers humans. Ens permet, a través de les paraules, mussitar, dir i, inclús, cridar allò que sentim, que jau en el nostre interior i que ens crema per dins quan no ho exterioritzem i ho compartim. És per això que consideri tan important rescatar eixe art plasmat en lletres, que formen rimes, versos, apariats, estrofes i una infinitat de combinacions que parlen per si soles i ens emocionen.
Per això és tan important tornar als xiquets i xiquetes el dret a gaudir de la poesia. Utilitzi els verbs rescatar i tornar perquè, lamentablement, aquest és un gènere absent en moltes aules i biblioteques en l'àmbit escolar, així com en les estanteries de moltes llars. Podem trobar les claus per a aquesta comesa en el llibre que a continuació presentem: Poemania, una guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia, de Anna Ballester.
A través de les seues pàgines trobarem una gran varietat d'activitats que ens proporcionaran les estratègies necessàries per a promoure el desig de crear art, sempre de forma lúdica. Entre les dites activitats trobem diversos tipus, cada un d'ells dirigit a: Llegir, memoritzar, escriure, recrear i dramatitzar poemes. Totes elles amb el propòsit d'ajudar als xiquets i xiquetes a descobrir el plaer de llegir i compondre textos poètics.
Guia per a fer lectors i lectores de poesia. Alzira: Bromera.
La poesia sempre ha sigut la forma més sublim d'expressió de la nostra essència com a essers humans. Ens permet, a través de les paraules, mussitar, dir i, inclús, cridar allò que sentim, que jau en el nostre interior i que ens crema per dins quan no ho exterioritzem i ho compartim. És per això que consideri tan important rescatar eixe art plasmat en lletres, que formen rimes, versos, apariats, estrofes i una infinitat de combinacions que parlen per si soles i ens emocionen.
Per això és tan important tornar als xiquets i xiquetes el dret a gaudir de la poesia. Utilitzi els verbs rescatar i tornar perquè, lamentablement, aquest és un gènere absent en moltes aules i biblioteques en l'àmbit escolar, així com en les estanteries de moltes llars. Podem trobar les claus per a aquesta comesa en el llibre que a continuació presentem: Poemania, una guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia, de Anna Ballester.
A través de les seues pàgines trobarem una gran varietat d'activitats que ens proporcionaran les estratègies necessàries per a promoure el desig de crear art, sempre de forma lúdica. Entre les dites activitats trobem diversos tipus, cada un d'ells dirigit a: Llegir, memoritzar, escriure, recrear i dramatitzar poemes. Totes elles amb el propòsit d'ajudar als xiquets i xiquetes a descobrir el plaer de llegir i compondre textos poètics.
Però abans de
començar, és important tindre en compte que esta obra ens facilita unes claus
màgiques que ens permeteran endinsar-nos amb major desimboltura en aquesta
dimensió màgica de la poesia: L’oralitat: És la
millor manera de donar a conèixer la poesia. És important que des de menuts
utilitzem la literatura de tradició oral i el folklore popular per a transmetre
allò tan bonic que contenen els poemes i versos. Podem fer-ho acompanyant
aquestes amb música i aprofitar qualsevol moment propici per a gaudir de aquest
art. Els pares i mares i els docents:
Ells han de facilitar les condicions per a fer de aquesta trobada amb la
poesia, un moment màgic. Fer-se conscients de la importància de transmetre l’emoció
al llegir, cantar o recitar un poema. Un ambient favorable: L’escola o el
llar s’han de convertir en un espai on s’haja creat un clima que siga càlid,
positiu i que fomenti l’interès per aprendre i gaudir de la poesia.
Entre la diversitat
d'activitats que trobem en Poemania, he triat algunes aptes per a Educació
Infantil. Si bé és cert, que, en la majoria de casos, aquestes són una
adaptació de les originals, en les que els adults s'encarregaran de llegir les
instruccions i el/les poemes o apariats perquè els xiquets puguin
memoritzar-los abans de començar. Les dos primeres, a més són part de la
Gimcana Poètica que realitzem com a part de la SAC en la Facultat de Magisteri
i em van parèixer excel·lents com a recurs, a més de molt divertides. Estes
són: "Traca de rimes" i "Versos molt sentits", la ressenya
de la qual figura en l'entrada "Gimcana poètica" d'aquest blog. També “Poemes amb efectes especials”, “”Fantasies
en vers”, “Onomatopeies trampolins, “Mascotes
poètiques” que és una variant de “Versos
molt sentits”, però en lloc de interpretar el poema amb emocions es farà amb
sons de mascotes. “Contes mínims”, històries
menudes o microhistòries on tenim que fer rimes com ara: “Aquest es el conte de
Lluís que sempre viu molt feliç”. Finalment, amb totes les rimes elaborarem un àlbum il·lustrat.
En definitiva,
el llibre de Poemania ens proporciona una oportunitat única de treballar i gaudir
el meravellós món de la poesia. Però, perquè la recepta màgica doni resultat,
necessitarem un grapat d'imaginació, una mica de sensibilitat, mig quilo
d'humor, cabassos de paciència i tones d'amor.
LLEGIR PER A CRÈIXER . Girbés, Joan Carles. (2006).
Guia pràctica per a fer fills lectors. Alzira: Bromera.
Tant l'obra
anterior com la que es detalla a continuació, formen part d'un pla de
publicacions que es va posar en marxa en 2006. Va començar amb la publicació de
Llegir per a créixer, guia per a fer
fills lectors, de J.C. Girbés. Més tard i responent a la demanda per part
dels mediadors, es va considerar necessari publicar un segon títol dedicat a la
poesia. Així va ser com va nàixer Poemania,
una guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia, d'Anna Ballester.
Del llibre Poemania ja hem parlat, així que, a
continuació, descriurem el més detalladament possible el contingut i les
funcions principals del llibre Llegir per
a créixer. Esta obra naix amb l'objectiu de fomentar la lectura en xiquets
i adolescents del nostre entorn, ja sega en l'escola o en l'àmbit familiar. La
premissa principal, en tot cas, és dedicar temps als xicotets i joves per a
contagiar-los d'eixa emoció que suposa la trobada amb la lectura quan,
verdaderament, ens agrada. Hem de tindre en compte que, el fet de llegir, no
sempre ha d'implicar un aprenentatge. És fonamental que llegim pel simple plaer
que açò ens proporciona. De fet, quan pressionem als nostres fills o alumnes
perquè llegeixin un llibre en concret, l'efecte obtingut sol ser el contrari al
desitjat. És contraproduent obligar a llegir als xiquets, així que la nostra
missió, si volem aconseguir que els joves es converteixin en lectors assidus,
serà buscar recursos que faciliten esta comesa, com les que proposa esta obra.
Segons l'autor: "ser lector
significa convertir la lectura en un hàbit voluntari, llibre, desitjat i
plaent".
Algunes de les
estratègies que facilita este llibre, per a convertir-nos en una família
compromesa amb la lectura, són: explicar-los contes, pràcticament, des que
naixen. Fer de la lectura un costum, per a la qual cosa seria important que ens
veren llegir sovint, que es parli de llibres habitualment, que ens regalem
llibres entre nosaltres. Assentar-nos a llegir amb ells en moments propicis,
convertir la nostra casa en un lloc on hi haja contes i llibres al seu abast.
En definitiva, implicar-nos en aquest procés des del moment en què naixen fins
que es converteixin en lectors voluntaris, assidus i autònoms.
D'altra banda,
l'autor ens preveu, amb alguns consells, sobre allò que no hem de fer si el que
volem és aconseguir que s'habituen i amen la lectura, com, per exemple:
Imposar-los lectures i, pitjor encara, exigir-los aquelles que no son adequades
per a la seua edat. En esta qüestió hem de ser prou crítics i judiciosos, a mes
de recórrer a professionals en els llibreries i biblioteques que ens puguin
orientar sobre els contes i llibres més apropiats per a cada edat, sempre
tenint en compte els gustos dels xiquets i joves. Tampoc hem de ser insistents
recordant-los els beneficis de la lectura, ni relacionar els llibres únicament
amb els deures i, molt menys, castigar-los quan no vulguin llegir. “Per contagiar l’hàbit lector hem de
convidar, incitar, proposar, suggerir, estimular, seduir; mai imposar, ni
obligar, ni exigir, ni castigar”, assegura Girbés.
No hi ha
receptes miraculoses per a fomentar la lectura, però si som, en primer lloc,
conscients de la seua importància, si a més som constants en la consecució dels
nostres èxits, pacients, imaginatius, divertits i gaudim de la lectura amb els
nostres fills o alumnes, el resultat està gairebè garantit.