INTRODUCCIÓ (A.S.)
ACTIVITATS (H.V.)
En primer lloc, i abans d'introduir les activitats que s'han elaborat per a aquesta tasca, es tindran en compte, per una banda, les propostes que hi han fetes per a l'entorn de la biblioteca i, per altra banda, les dinàmiques generals que estaran incloses en la Programació del Pla Lector de Centre, com ara: Lectures diàries de paraules i frases curtes relatives als temes de classe, així com aquells que estiguin relacionats amb les lletres i fonemes que s'estan aplicant a l’aula durant eixe període. Es important afegir classes de suport, almenys una vegada a la setmana, amb cada un dels alumnes però, especialment, amb aquells que tinguin dificultats, per pertànyer a un altre país, una cultura diferent o, senzillament, parlar un altre idioma, a més dels xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials, els quals, probablement, requeriran més hores de pràctica. Les lectures que es realitzen poden ser per mitjà de pictogrames, també es pot emprar la pissarra digital per a realitzar lectures concretes, que estiguin relacionades amb els temes programats. Per aquesta finalitat es recomanable utilitzar cançons i contes tradicionals, dibuixos animats, cantajuegos, pel·lícules, etc.
El Pla
Lector és un programa que s’efectua als centres per a fomentar el gust per la
lectura, des de ben menuts, en els xiquets i xiquetes. Per aquest motiu, podem
dir que es una acció a llarg termini en la que podem trobar diferents objectius
i en la que es vol despertar l’interès per la lectura i per això, aquesta
s’utilitza com una ferramenta d’aprenentatge, però també de diversió.
Per a
posar en practica un tipus de programa com aquest, tenim que adequar-lo a la
realitat de cada escola, centrant-nos en els recursos dels que disposem i en
els alumnes i les seues necessitats. També es necessària la col·laboració de
tots el professionals que hi hagen al centre i de les famílies, perquè amb la
implicació de tots es podran dur a terme els objectius globals, a banda de que,
depenent de les edats i del nivell de cadascú, es faran unes activitats o altres.
Primer
de tot, tenim que conèixer el context en el que es desenvolupa i les
característiques del centre. Així, l’escola per la qual hem plantejat el nostre
Pla Lector, es un centre ubicat en un barri tranquil de un poble gran amb prou
habitants i amb diversitat cultural, i per tant, diversitat d’alumnes, encara
que la majoria d’ells són espanyols. Per això, tenim que posar atenció en els
llibres que llegim dins de l’aula, ja que alguns dels alumnes tenen alguns
problemes amb els idiomes, sobretot amb el valencià, que en alguns casos es te
que reforçar més, donant-los unes hores més de reforç a la setmana. Les
famílies, en general, son molt participatives, totes van a les reunions i
sempre ixen voluntaris quan es fa alguna proposta d’activitat. Tenim que trobar
profit d’aquesta situació i demanar suport a casa sempre que es pugui, perquè
així els xiquets i xiquetes no sols trobaran el gust per la lectura dins de
l’aula, també el trobaran a casa. Es molt important proposar a les famílies que
a l’igual que en classe, en casa també tinguin llibres, no sols en un racó, sinó
per diferents llocs de la casa, que els xiquets i xiquetes puguin agafar-los quan
vulguin.
En la
nostra proposta ens centrem en el Segon Cicle d’Educació Infantil (3-6 anys),
aquestes aules tenen uns 20 alumnes cadascuna. En aquestes edats, cal tindre en
compte que basem els objectius en un primer contacte amb la lectura de
diferents gèneres i poc a poc anar avançant amb diverses activitats que els ajuden
a desenvolupar el hàbit lector i els introdueixen en el món de la lectura. Uns
altres objectius que busquem amb aquest Pla són, cuidar i respectar els llibres
i conèixer el funcionament de la biblioteca. Per a encaminar aquestos objectius
cap al seu compliment, hem de conèixer als nostres alumnes de forma individual
i també com a grup classe, i fer unes activitats dinàmiques, que no siguin monòtones i que es
complementen amb la lectura. Aquestes activitats es podran fer abans, durant i
al finalitzar les lectures. Tenim que tindre clar que totes les activitats que
es fan entorn al Pla Lector, tenen que ser activitats dinàmiques que atraguin
als xiquets i xiquetes i els conviden a veure un mon dins de la lectura, un món
que no es avorrit i que els agrada, que té moltes possibilitats i cadascú pot
trobar el que vol.
Per a
ajudar al compliment del objectiu que es vincula amb la biblioteca es important
que disposem d’un racó a l’aula que faça aquesta funció y també un aula al
centre, per a poder canviar d’espais quan siga convenient per a que no siga tot
monòton. En aquest apartat la col·laboració amb les famílies cobra un paper
molt important, ja que, ells poden dur als xiquets i xiquetes a conèixer altres
biblioteques de fora del centre, on es familiaritzen amb l’ús d’aquestes i es
responsabilitzen i respecten el material que agafen i que no siga de dins del
centre.
BIBLIOTECA (A.C.)
Quan
parlem de les biblioteques dels pobles, de les escoles o de la facultat, en la nostra
ment apareix la paraula silenci, ja que des de ben menuts ens han ensenyat que
en aquest lloc s’ha d’estar tranquil i callat. Però s’hauria de canviar açò, i
aprofitar aquests espais plens de llibres per fomentar l’hàbit de lectura i
realitzar activitats lúdiques i dinàmiques, això no significa que no hagi
d’existir un lloc per a la lectura i el treball autònom. D’aquesta manera, la
biblioteca del centre es troba a la mateixa escola, situada a la localitat de
Meliana.
Té uns
cinquanta metres quadrats on hi ha vint taules grans i trenta-cinc cadires. Per
altra banda, també es disposa de recursos a l’abast dels més menuts del centre,
estem parlant de les aules d’infantil. Hi ha cadires, i taules disposades per a
que ells mateixos pugen accedir a la seua utilització. Per tant, pot ser
utilitzada per tots els xiquets i xiquetes del centre, des dels més menuts,
fins als més majors.
La
distribució de l’espai d’aquesta biblioteca, està dissenyat de manera que es
pugen realitzar diferents activitats per fomentar la lectura, com per exemple
el racó de la lectura individual, el racó del conta contes i el racó del debat.
El fons
bibliogràfic es compon de 150 llibres, dels quals 70 són en valencià, 50 són en
castellà i 30 en altres llengües. Gran part d’aquests llibres són adaptacions
per a les edats dels xiquets i xiquetes que formen part d’aquesta escola,
encara que també hi ha alguns llibres clàssics. En quant als gèneres literaris,
es prioritzen llibres amb un valor educatiu.
Es
necessari plantejar una sèrie d’objectius per tal de portar a cap el bon
funcionament de la biblioteca del centre. Per tant, a continuació es poden
llegir:
ü Organitzar i mantenir en bon
estat els recursos de la biblioteca del centre, a més de posar-los a l’abast de
la comunitat educativa i les famílies.
ü Escoltar les peticions de tota
la comunitat educativa, a més d’aconsellar la compra de nous materials.
ü Donar a conèixer tant a docents
com alumnes tot el material que es troba a la biblioteca.
ü Donar pautes de foment de la
lectura a les famílies.
La
biblioteca, no tan sols es un espai on predomina el silenci i única i
exclusivament es pot estudiar i llegir, al menys en aquesta en concret. Es pot
fer diferents usos d’aquesta, encara que sempre respectant les normes.
Per una
banda, es necessari realitzar reunions amb l’equip docent o les famílies, per
tal d’informar-los la situació actual de la biblioteca, i a la vegada fomentar
la importància de la lectura. També es poden realitzar classes per fer-les més
dinàmiques, organitzar de quant en quant conta contes, i aprofitar qualsevol
festivitat que es celebri per fomentar l’hàbit lector.
En
aquest centre escolar, mostrem molta importància a les festivitats que es
celebren durant l’any, es a dir, aprofitem l’ocasió per realitzar una proposta
anual que impliqui tots els cursos del centre per fomentar la lectura tant a la
biblioteca del centre com a cada aula. La setmana cultural, la
celebració del 9 d’Octubre, la celebració del dia de la biblioteca, el Nadal,
el dia de la Pau, el dia de la Dona, el dia del Llibre, etc.
ACTIVITATS (H.V.)
En primer lloc, i abans d'introduir les activitats que s'han elaborat per a aquesta tasca, es tindran en compte, per una banda, les propostes que hi han fetes per a l'entorn de la biblioteca i, per altra banda, les dinàmiques generals que estaran incloses en la Programació del Pla Lector de Centre, com ara: Lectures diàries de paraules i frases curtes relatives als temes de classe, així com aquells que estiguin relacionats amb les lletres i fonemes que s'estan aplicant a l’aula durant eixe període. Es important afegir classes de suport, almenys una vegada a la setmana, amb cada un dels alumnes però, especialment, amb aquells que tinguin dificultats, per pertànyer a un altre país, una cultura diferent o, senzillament, parlar un altre idioma, a més dels xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials, els quals, probablement, requeriran més hores de pràctica. Les lectures que es realitzen poden ser per mitjà de pictogrames, també es pot emprar la pissarra digital per a realitzar lectures concretes, que estiguin relacionades amb els temes programats. Per aquesta finalitat es recomanable utilitzar cançons i contes tradicionals, dibuixos animats, cantajuegos, pel·lícules, etc.
Per a planificar les activitats, establirem pautes i els classificarem de la següent manera:
- Les activitats de prelectura estan dissenyades per a motivar l’interès dels alumnes, accionar coneixements anteriors, introduir conceptes nous i efectuar els processos anomenats de assimilació i acomodació. Tot això, de forma lúdica i d’acord als interessos, gustos i necessitats individuals.
- Les activitats durant la lectura, tenen la finalitat de posar en comú allò que ens va suggerint la història que estem llegint, a mesura que va avançant la lectura.
- Al finalitzar la lectura, haurem de comprovar si l'alumnat ha comprés, d'acord amb la seua edat i desenvolupament evolutiu, la història que transmet el llibre que hem treballat.
Una de les finalitats primordials de l’educació ha de ser motivar a l’alumnat per a que, poc a poc, aprenguin a estimar els llibres i el fet de llegir de manera que, progressivament, pugen desenvolupar un hàbit de lectura. En les primeres etapes cal estimular-les amb tasques atractives, que criden la seva atenció i els convidi a escoltar les histories que proposem per a d’ells.
Perquè un conte capti l'atenció d'un nen, aquest ha de ser divertit a més de produir-li curiositat. També haurà d'estimular la seva imaginació, ajudar a conèixer i regular les seves emocions, fomentant la seva confiança en si mateix i en el seu futur. Els contes aporten importants missatges que son transmesos, i els menuts adquireixen, a través de les històries que els comptem o llegeixen ells mateixos, quan aprenen a fer-ho.
Les activitats que plantegem estén adreçades per als nens i nenes de segon Cicle d’Educació Infantil, es a dir, des de 3 a 6 anys d’edat. A banda del que hi ha inclòs dins de la programació durant la resta del any, farem aquestes al voltant dels contes que han segut seleccionats per diverses raons, com ara: els valors que transmetre’n, les seues il·lustracions i el llenguatge empleat, clar i senzill per als menuts i menudes. També podem utilitzar els vídeo-contes amb so, però com aquestes i altres activitats tenen la funció de iniciar als més petits en el mon dels llibres i la lectura, es recomanable que treballem en els contes o àlbums il·lustrats:
L’ELEFANT ELMER: Conte per treballar l'autoestima i ensenyar als nens i nenes a apreciar i valorar les pròpies qualitats
.
.
- ABANS DE LA LECTURA: Mostrarem als alumnes la portada del conte on apareix l’elefant Elmer, tot colorit, com es ell. A continuació els demanarem que pensen: “Sobre què pot anar la història que llegirem?”, “Perquè penseu que l'Elmer és un elefant de quadros de colors?” "Què imagineu que pasarà quan l'Elmer es trobe amb la resta d'elefants?"
- DURANT LA LECTURA: Plantejarem un xicotet debat segons avança la lectura del conte. Cadascú respondrà a les següents preguntes: “T’està agradant l’historia?”, S’està desenvolupant com t'imaginaves?”, “Que penses que succeirà a partir d’ara?”
- DESPRÉS DE LA LECTURA: Quan el conte haja acabat, es el moment de posar en pràctica el que han après. Per a això, farem una activitat en la qual els petits es dibuixaran a si mateixos i després descriuran a tots els seus companys i companyes quines qualitats són els que millor els defineixin.
EL PEIX IRISAT: Conte per ensenyar als nens i nenes a compartir i a conèixer les bones conseqüències de la generositat.
- ABANS DE LA LECTURA: En aquesta activitat, fullejarem el conte per d’amunt i seguidament establirem un torn de preguntes al voltant del títol: “Us agradaria posar-li un altre títol al conte?”, “Qual?” “Per què penseu que hauria de titular-se així?”
- DURANT LA LECTURA: En determinats moments, detindrem la lectura per a plantejar algunes qüestions al alumnat. Aquestes preguntes serien proposades amb la intenció de fer-les pensar com seria la seva actuació en distintes situacions, per exemple: “Que hauríeu fet en la situació del peix irisat?”, “Penseu que està actuant bé?”, “Per què?”.
- DESPRÉS DE LA LECTURA: Arriba el moment en el qual comprovem si l’historia del Peix irisat els ha transmet la importància dels valors com ara: la generositat, l’amistat, el fet de compartir lo teu amb els altres, la humilitat... Per tant, farem una activitat que tindrà com a protagonistes als xiquets i xiquetes i es posaran en la pell dels animalets del conte. La mitat de la classe seran peixos irisats i l’altra mitat, la resta de personatges. Aquells que siguin peixos irisats es col·locaran escates de colors brillants i aniran donant voltes per l’aula i decidint si comparteixin les seves precioses escates amb els seus companys. Després canviaran els papers i ho faran al inrevés perquè tots puguin experimentar que se sent en ambdues situacions.
En aquestes videos poden veure i escoltar els contes per conèixer les histories de l'Elmer i el Peix Irisat:
Il·lustració de Anne Soline
En aquestes videos poden veure i escoltar els contes per conèixer les histories de l'Elmer i el Peix Irisat:
"Per a viatjar lluny no hi ha millor nau que un llibre"" Emily Dickinson
 |
| http://natibergada.cat/wp-content/uploads/2015/08/Anne-Soline.jpg |